11- Cançó del retorn

Torno a sentir el cant
de la meva mare,
les olos em porten
records oblidats.
Reconec la casa,
els carrers del barri,
veïns i teulats.

El cor ho amagava
res no s'ha perdut.
Tresor de memòria
que ens guarda vivnències
entre llum i ombres
d'aquells anys llunyans!
Ah...

Qui sóc? , em pregunto.
El que ara sóc,
el que pensa i plora
pel món retrobat?
O el que viu en mi,
que s'ha fet un lloc
més enllà del mar?

9- Cançó de la nova terra

Dolça Veneçuela,
país que ens aculls,
que poc que t'assembles
a la Catalunya
que hem deixat enrere.

Teniu tothora
la llum poderosa,
el sol més calent,
la selva us envolta,
la gent canta i balla
de dia i de nit.

" Benvinguts sigueu",
repeteix tothom.

Bella melodia
que es canta al carrer,
escoles, botigues,
jardins i botigues,
i als llocs de la feina.

" Benvinguts a casa",
ens diuenles veus,
"hi ha un lloc per a vosaltres,
no ens el rebutgeu."

8- Cançó del mar

L'oceà és més blau
que el mar de Calella,
les ones més verdes
que les oliveres.
La mirada es torba
amb tanta bellesa:
les gavines xisclen,
juguen els dofins,
el vaixell avança
cap a l'horitzó
obrint-se camins pel mig d eles ones.
L'escuma murmura,
el vent li respon,
la lluna sospira
i després es pon.

6- Cançó de la nostàlgia

Cada nit somnio
amb el meu país.
Hi penso tothora
de dia i de nit.
On és el meu pare?
On trobo els amics?
On són les angúnies
de la meva gent?
enyoro la plaça.
les festes i els camps.
Aquest fred em mata,
el sol no m'escalfa,
vaig perdut pels somnis,
ningú no m'entén.
El rossinyol parla
d'un temps sense temps.

5- Cançons de l'esperança i del record

CANÇÓ DE L'ESPERANÇA
Fugim d ela guerra
del nostre país.
Cerquem un refugi
on menjar i domir,
on trobar una feina,
on tenir uns amics.
Un peu a la terra,
un banc, un pedrís
per seure i cantar,
per tornar a somniar,
per respirar l'aire
d'una vida nova,
tenir l'esperança
d'un cel sempre blau
que esborri la manca
de llum i de pau.

CANÇÓ DEL RECORD

Que es bell el record
d'una llar encesa.
Enyoro l'olor,
del blat, de l'estrella,
l'horitzó i el sol
de la meva terra.

3- Cançó de l'exili

Nosabem qui som
i ens falta la vida.
Però diu la gent que l'exili és bo.
Potser sí que el temps
que tot ho canvia
trasformi el dolor
en malenconia,
i que molt poc a poc
les nostres arrels
trobinuna terra
onn poder florir.
La sentirem nostra
i l'estimarem,
serà el nostre sostre
i en ella hi viurem
un més entre els altres
per fer dia a dia
el camí del progrés.

13- Som com som

Fem 2 compassos de 4 pulsacions de silenci (=8pulsacions) i escoltem com:

El cor 2 diu " Som com som, som com som" ( X2)

El cor 3 diu: " Som com som, el que som" ( X2)

Esperem una pulsació i entrem al segon temps dient:

Cor 1: A- Som com som i som el que som X12 ( la 12a la fem fins a " i som el que"

B- Som com som i som el que som X2 (amb treset)

C- Movem el cap a dreta i esquerra després de dos compassos de silencis.

Quan la veu diu " de tots els països del món" Escoltem com:

Cor2: Som com som, som com som X2 + som com

Cor 1: A- Som com som i som el que som X4 ( la 4a la fem fins a " i som el que"

B- Som com som i som el que som X2 ( amb treset)

Escoltem com la veu diu " fent tots plegats el camí de la història"

B- Som com som i som el que som X2

Escoltem com la veu diu aquesta és la única riquesa debó debó i diem

Cor1: Aquesta és la única riquesa debò, debò. ( marcant temps amb els peus i contratemps amb les mans a les faldes) Acabem el compàs marcant.

Fem un compàs peus i mans a negres

Fem un compàs peus a negres i mans a corxeres.

Piquem negra final obrint braços amunt.