dilluns, 21 de juny del 2010
TV Vilafranca: Balada del retorn
Ahir TV Vilafranca va passar tot el nostre concert de Balada del Retorn... Buscant, buscant... de moment només he trobat la notícia... Us la poso... cliqueu la TV.
dimecres, 16 de juny del 2010
RESUM DEL CURS 09-10
CANÇONS:
- Cançó del xai
- Digue'ns tardor
- La balalaika
- So de pastera
- Tinguem tots un bon Nadal
- Dins el mar
- Tan, tan
- Happy Chistmas
- Sant Jordi
- Cantata Balada del Retorn:
- La guerra civil
- Quan va acabar la guerra
- Cançó de l'exili
- Cansats
- Cançons de l'esperança i el record
- Cançó de la nostàlgia
- La segona guerra
- Cançó del mar
- Cançó de la nova terra
- Una casa per tots
- Cançó del retorn
- Cançó de les dues cultures
- Som com som
- Cançó d'un món millor
MÚSIQUES I INSTRUMENTS:
- Vilafranca de suite de la Companyia Catalana de Latin Jazz
- Toc de castells
- Marxa dels Falcons
- Guia d'orquestra de Benjamin Britten
- Concert en re M de Ricard Lamote de Grignon
- Imatges de l'obscur d'Agustí Charles
- So de pastera de Feliu Gasull
- Dansa de perdigons d'Albert Guinovart
- Planetarium de Joan Albert Amargós
- La sardana Baixant per la font del gat.
- El cant dels ocells interpretat per Pau Casals
- Dolça Catalunya
- Fuga en re m de J.S.Bach
- Cànon de Pachelbel
- Cançó del xai
- Digue'ns tardor
- La balalaika
- So de pastera
- Tinguem tots un bon Nadal
- Dins el mar
- Tan, tan
- Happy Chistmas
- Sant Jordi
- Cantata Balada del Retorn:
- La guerra civil
- Quan va acabar la guerra
- Cançó de l'exili
- Cansats
- Cançons de l'esperança i el record
- Cançó de la nostàlgia
- La segona guerra
- Cançó del mar
- Cançó de la nova terra
- Una casa per tots
- Cançó del retorn
- Cançó de les dues cultures
- Som com som
- Cançó d'un món millor
MÚSIQUES I INSTRUMENTS:
- Vilafranca de suite de la Companyia Catalana de Latin Jazz
- Toc de castells
- Marxa dels Falcons
- Guia d'orquestra de Benjamin Britten
- Concert en re M de Ricard Lamote de Grignon
- Imatges de l'obscur d'Agustí Charles
- So de pastera de Feliu Gasull
- Dansa de perdigons d'Albert Guinovart
- Planetarium de Joan Albert Amargós
- La sardana Baixant per la font del gat.
- El cant dels ocells interpretat per Pau Casals
- Dolça Catalunya
- Fuga en re m de J.S.Bach
- Cànon de Pachelbel
dilluns, 14 de juny del 2010
Ja vam fer el concert de Balada del Retorn
Hola nois i noies de 6è! Estic molt contenta de com vau cantar l'altre dia a l'Auditori. Jo m'ho vaig passar molt bé cantant amb vosaltres!!! Moltes gràcies!!!
Sabeu que Televisió Vilafranca va enregistrar el concert? Preneu nota dels dies en que ens podrem asseure al sofà amb la família o amb els amics i veure tot el nostre concert de Balada del Retorn:
diumenge 20 de juny
diumenge 18 de juliol
Sabeu que Televisió Vilafranca va enregistrar el concert? Preneu nota dels dies en que ens podrem asseure al sofà amb la família o amb els amics i veure tot el nostre concert de Balada del Retorn:
diumenge 20 de juny
diumenge 18 de juliol
dimecres, 19 de maig del 2010
Albert Grau, compositor de Balada del Retorn
La Paula Nef ens ha fet arribar la fotografia del compositor de la nostra Cantata!Avui hem fet assaig general amb les altres escoles. Ens falta repassar algunes cosetes i a cantar!
divendres, 7 de maig del 2010
14-Cançó d'un món millor
cor 2: Un món ple d'amor
cor1: de gent que va i torna,
cor 2: i que_ensenya el que sap
cor 1: i_aprèn el que escolta.
Un món ple d'amor
de gent que va i torna,
i que_ensenya el que sap
i_aprèn el que escolta.
Un món ple d'amor.
Un cant de la terra
en que cantem tots X 3 ( la 3a amb final diferent)
Un món ple d'amor
en que cantem tots X 2 ( la 2a amb final conclussiu)
Tendra melodia
la que cantem tots,
tendra melodia
la d'un món millor. X2 ( la 2a amb final modulant)
Silenci de negra i de corxera, diem parlant Un món i silenci de negra X12
Tendra melodia ( silenci )
un cant de la terra. ( silenci)
tendra melodia la d'un món millor,
un cant de la terra en que cantem tots. X3
En que cantem tots.
cor1: de gent que va i torna,
cor 2: i que_ensenya el que sap
cor 1: i_aprèn el que escolta.
Un món ple d'amor
de gent que va i torna,
i que_ensenya el que sap
i_aprèn el que escolta.
Un món ple d'amor.
Un cant de la terra
en que cantem tots X 3 ( la 3a amb final diferent)
Un món ple d'amor
en que cantem tots X 2 ( la 2a amb final conclussiu)
Tendra melodia
la que cantem tots,
tendra melodia
la d'un món millor. X2 ( la 2a amb final modulant)
Silenci de negra i de corxera, diem parlant Un món i silenci de negra X12
Tendra melodia ( silenci )
un cant de la terra. ( silenci)
tendra melodia la d'un món millor,
un cant de la terra en que cantem tots. X3
En que cantem tots.
dimecres, 14 d’abril del 2010
12. Cançó de les dues cultures
Jo sóc català, jo sóc català,
però, però també jo sóc veneçolà.
Currutà cutim cutà curru cutà sóc català,
currutà cutim cutà i també sóc veneçolà.
Lai lara lai lara lai lara lara. X 2 ( la segona vegada diem "Jo també sóc veneçolà")
On és el misteri
de tanta riquesa?
És fàcil d'entendre:
transmeten la pàtria
els pares i els avis
i tanta altra gent
que han fet país.
La pàtria és també
el que ens han donat
llunyanes cultures
que ens reben i estimen
o ens porten a casa
costums i cultura
del seu petit món.
Jo sóc català i també sóc veneçolà_i català. X3 ( la 3a amb final diferent i modulant)
Sóc català i també veneçolà. ( moure les espatlles pensant " visca la música, visca"
Jo sóc català i també sóc veneçolà i català ( final diferent, més greu)
Veneçolà, tam, titi, tam, tam titi ti Català.
però, però també jo sóc veneçolà.
Currutà cutim cutà curru cutà sóc català,
currutà cutim cutà i també sóc veneçolà.
Lai lara lai lara lai lara lara. X 2 ( la segona vegada diem "Jo també sóc veneçolà")
On és el misteri
de tanta riquesa?
És fàcil d'entendre:
transmeten la pàtria
els pares i els avis
i tanta altra gent
que han fet país.
La pàtria és també
el que ens han donat
llunyanes cultures
que ens reben i estimen
o ens porten a casa
costums i cultura
del seu petit món.
Jo sóc català i també sóc veneçolà_i català. X3 ( la 3a amb final diferent i modulant)
Sóc català i també veneçolà. ( moure les espatlles pensant " visca la música, visca"
Jo sóc català i també sóc veneçolà i català ( final diferent, més greu)
Veneçolà, tam, titi, tam, tam titi ti Català.
11- Cançó del retorn
Torno a sentir el cant
de la meva mare,
les olos em porten
records oblidats.
Reconec la casa,
els carrers del barri,
veïns i teulats.
El cor ho amagava
res no s'ha perdut.
Tresor de memòria
que ens guarda vivnències
entre llum i ombres
d'aquells anys llunyans!
Ah...
Qui sóc? , em pregunto.
El que ara sóc,
el que pensa i plora
pel món retrobat?
O el que viu en mi,
que s'ha fet un lloc
més enllà del mar?
de la meva mare,
les olos em porten
records oblidats.
Reconec la casa,
els carrers del barri,
veïns i teulats.
El cor ho amagava
res no s'ha perdut.
Tresor de memòria
que ens guarda vivnències
entre llum i ombres
d'aquells anys llunyans!
Ah...
Qui sóc? , em pregunto.
El que ara sóc,
el que pensa i plora
pel món retrobat?
O el que viu en mi,
que s'ha fet un lloc
més enllà del mar?
9- Cançó de la nova terra
Dolça Veneçuela,
país que ens aculls,
que poc que t'assembles
a la Catalunya
que hem deixat enrere.
Teniu tothora
la llum poderosa,
el sol més calent,
la selva us envolta,
la gent canta i balla
de dia i de nit.
" Benvinguts sigueu",
repeteix tothom.
Bella melodia
que es canta al carrer,
escoles, botigues,
jardins i botigues,
i als llocs de la feina.
" Benvinguts a casa",
ens diuenles veus,
"hi ha un lloc per a vosaltres,
no ens el rebutgeu."
país que ens aculls,
que poc que t'assembles
a la Catalunya
que hem deixat enrere.
Teniu tothora
la llum poderosa,
el sol més calent,
la selva us envolta,
la gent canta i balla
de dia i de nit.
" Benvinguts sigueu",
repeteix tothom.
Bella melodia
que es canta al carrer,
escoles, botigues,
jardins i botigues,
i als llocs de la feina.
" Benvinguts a casa",
ens diuenles veus,
"hi ha un lloc per a vosaltres,
no ens el rebutgeu."
8- Cançó del mar
L'oceà és més blau
que el mar de Calella,
les ones més verdes
que les oliveres.
La mirada es torba
amb tanta bellesa:
les gavines xisclen,
juguen els dofins,
el vaixell avança
cap a l'horitzó
obrint-se camins pel mig d eles ones.
L'escuma murmura,
el vent li respon,
la lluna sospira
i després es pon.
que el mar de Calella,
les ones més verdes
que les oliveres.
La mirada es torba
amb tanta bellesa:
les gavines xisclen,
juguen els dofins,
el vaixell avança
cap a l'horitzó
obrint-se camins pel mig d eles ones.
L'escuma murmura,
el vent li respon,
la lluna sospira
i després es pon.
6- Cançó de la nostàlgia
Cada nit somnio
amb el meu país.
Hi penso tothora
de dia i de nit.
On és el meu pare?
On trobo els amics?
On són les angúnies
de la meva gent?
enyoro la plaça.
les festes i els camps.
Aquest fred em mata,
el sol no m'escalfa,
vaig perdut pels somnis,
ningú no m'entén.
El rossinyol parla
d'un temps sense temps.
amb el meu país.
Hi penso tothora
de dia i de nit.
On és el meu pare?
On trobo els amics?
On són les angúnies
de la meva gent?
enyoro la plaça.
les festes i els camps.
Aquest fred em mata,
el sol no m'escalfa,
vaig perdut pels somnis,
ningú no m'entén.
El rossinyol parla
d'un temps sense temps.
5- Cançons de l'esperança i del record
CANÇÓ DE L'ESPERANÇA
Fugim d ela guerra
del nostre país.
Cerquem un refugi
on menjar i domir,
on trobar una feina,
on tenir uns amics.
Un peu a la terra,
un banc, un pedrís
per seure i cantar,
per tornar a somniar,
per respirar l'aire
d'una vida nova,
tenir l'esperança
d'un cel sempre blau
que esborri la manca
de llum i de pau.
CANÇÓ DEL RECORD
Que es bell el record
d'una llar encesa.
Enyoro l'olor,
del blat, de l'estrella,
l'horitzó i el sol
de la meva terra.
Fugim d ela guerra
del nostre país.
Cerquem un refugi
on menjar i domir,
on trobar una feina,
on tenir uns amics.
Un peu a la terra,
un banc, un pedrís
per seure i cantar,
per tornar a somniar,
per respirar l'aire
d'una vida nova,
tenir l'esperança
d'un cel sempre blau
que esborri la manca
de llum i de pau.
CANÇÓ DEL RECORD
Que es bell el record
d'una llar encesa.
Enyoro l'olor,
del blat, de l'estrella,
l'horitzó i el sol
de la meva terra.
3- Cançó de l'exili
Nosabem qui som
i ens falta la vida.
Però diu la gent que l'exili és bo.
Potser sí que el temps
que tot ho canvia
trasformi el dolor
en malenconia,
i que molt poc a poc
les nostres arrels
trobinuna terra
onn poder florir.
La sentirem nostra
i l'estimarem,
serà el nostre sostre
i en ella hi viurem
un més entre els altres
per fer dia a dia
el camí del progrés.
i ens falta la vida.
Però diu la gent que l'exili és bo.
Potser sí que el temps
que tot ho canvia
trasformi el dolor
en malenconia,
i que molt poc a poc
les nostres arrels
trobinuna terra
onn poder florir.
La sentirem nostra
i l'estimarem,
serà el nostre sostre
i en ella hi viurem
un més entre els altres
per fer dia a dia
el camí del progrés.
divendres, 9 d’abril del 2010
13- Som com som
Fem 2 compassos de 4 pulsacions de silenci (=8pulsacions) i escoltem com:
El cor 2 diu " Som com som, som com som" ( X2)
El cor 3 diu: " Som com som, el que som" ( X2)
Esperem una pulsació i entrem al segon temps dient:
Cor 1: A- Som com som i som el que som X12 ( la 12a la fem fins a " i som el que"
B- Som com som i som el que som X2 (amb treset)
C- Movem el cap a dreta i esquerra després de dos compassos de silencis.
Quan la veu diu " de tots els països del món" Escoltem com:
Cor2: Som com som, som com som X2 + som com
Cor 1: A- Som com som i som el que som X4 ( la 4a la fem fins a " i som el que"
B- Som com som i som el que som X2 ( amb treset)
Escoltem com la veu diu " fent tots plegats el camí de la història"
B- Som com som i som el que som X2
Escoltem com la veu diu aquesta és la única riquesa debó debó i diem
Cor1: Aquesta és la única riquesa debò, debò. ( marcant temps amb els peus i contratemps amb les mans a les faldes) Acabem el compàs marcant.
Fem un compàs peus i mans a negres
Fem un compàs peus a negres i mans a corxeres.
Piquem negra final obrint braços amunt.
dimecres, 3 de març del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
divendres, 22 de gener del 2010
dimecres, 20 de gener del 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
divendres, 8 de gener del 2010
2-Quan va acabar la guerra
El cap inclinat cap endavant i un peu davant de l'altre. Fem un balanceig suau endavant i endarrere a ritme de negra quan cantem:
Comença el cor 2 fent 4 vegades el motiu melòdic mi-re-mi amb B.C.( boca closa)
Ens afegim nosaltres ( cor 1 ) fent 4 vegades el motiu melòdic mi-re-mi amb B.C.
S'afegeix el cor 3 fent 4 vegades el motiu melòdic mi-re-mi amb B.C.
En resum, nosaltres fem:
8 vegades mi-re-mi amb B.C
Després....
5 vegades mi-re-mi amb Ah
1 vegada mi-re-mi amb B.C.
3 vegades mi-re-mi amb Ah
1 vegada mi-re-mi amb B.C.
3 vegades mi-re-mi amb Ah i allargant la darrera nota més de 15 pulscions.
Comença el cor 2 fent 4 vegades el motiu melòdic mi-re-mi amb B.C.( boca closa)
Ens afegim nosaltres ( cor 1 ) fent 4 vegades el motiu melòdic mi-re-mi amb B.C.
S'afegeix el cor 3 fent 4 vegades el motiu melòdic mi-re-mi amb B.C.
En resum, nosaltres fem:
8 vegades mi-re-mi amb B.C
Després....
5 vegades mi-re-mi amb Ah
1 vegada mi-re-mi amb B.C.
3 vegades mi-re-mi amb Ah
1 vegada mi-re-mi amb B.C.
3 vegades mi-re-mi amb Ah i allargant la darrera nota més de 15 pulscions.
1- Obertura i Guerra Civil
Comença el cor 2 fent respiracions sonores ad libitum.
Entrem nosaltres, que som el cor 1, dient "la guerra" amb ritme ad libitum, a diferents velocitats i alçades sempre amb aire, sense veu.
Quan la narradora diu la paraula mort tots diem al mateix temps i amb glissandos:
Entrem nosaltres, que som el cor 1, dient "la guerra" amb ritme ad libitum, a diferents velocitats i alçades sempre amb aire, sense veu.
Quan la narradora diu la paraula mort tots diem al mateix temps i amb glissandos:
només aire: mort! misèria! amb una mica de veu: misèria!
semiparlat: misèria! parlat molt piano: i mort!
dijous, 7 de gener del 2010
Balada del retorn. Música: Albert Grau. Text. Rosa Regàs
Quan es va acabar la Guerra Civil Espanyola, ara fa més de 70 anys, centenars, milers de persones fugiren cap a França.
França va ser envaïda per Alemanya i tot Europa tremolava sota els llampecs i els trons de les bombes. Era la Segona Guerra Mundial. La família de la nostra història va pujar a un vaixell i va anar a Veneçuela a viure.
França va ser envaïda per Alemanya i tot Europa tremolava sota els llampecs i els trons de les bombes. Era la Segona Guerra Mundial. La família de la nostra història va pujar a un vaixell i va anar a Veneçuela a viure.Anys més tard, el fill que ja s'havia fet gran i era músic de professió va decidir tornar a Catalunya per descobrir què eren aquells brots d'inspiració que amb poru feines reconeixia, com si les cançons catalanes que el pare i la mare li cantaven haguessin fet un camí dintre seu i ara apareguessin barrejades amb les músiques veneçolanes.
Veneçuela és un país situat al nord de Sud America:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
