Torno a sentir el cant
de la meva mare,
les olos em porten
records oblidats.
Reconec la casa,
els carrers del barri,
veïns i teulats.
El cor ho amagava
res no s'ha perdut.
Tresor de memòria
que ens guarda vivnències
entre llum i ombres
d'aquells anys llunyans!
Ah...
Qui sóc? , em pregunto.
El que ara sóc,
el que pensa i plora
pel món retrobat?
O el que viu en mi,
que s'ha fet un lloc
més enllà del mar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada