12. Cançó de les dues cultures

Jo sóc català, jo sóc català,
però, però també jo sóc veneçolà.

Currutà cutim cutà curru cutà sóc català,
currutà cutim cutà i també sóc veneçolà.
Lai lara lai lara lai lara lara. X 2 ( la segona vegada diem "Jo també sóc veneçolà")

On és el misteri
de tanta riquesa?
És fàcil d'entendre:
transmeten la pàtria
els pares i els avis
i tanta altra gent
que han fet país.
La pàtria és també
el que ens han donat
llunyanes cultures
que ens reben i estimen
o ens porten a casa
costums i cultura
del seu petit món.

Jo sóc català i també sóc veneçolà_i català. X3 ( la 3a amb final diferent i modulant)
Sóc català i també veneçolà. ( moure les espatlles pensant " visca la música, visca"
Jo sóc català i també sóc veneçolà i català ( final diferent, més greu)
Veneçolà, tam, titi, tam, tam titi ti Català.